Aquestes passades vacances ho he vist clar, l’home és un animal territorial, lluita i batalla pel seu espai sense importar qui o què hi ha al seu voltant. Ja ho sé, no he descobert la sopa d’all i que consti que el meu estudi no és científic però és el que passa quan has estat de vacances i has pogut fixar-te amb coses que en altres situacions et passarien desapercebudes.
Us poso en situació, 9:30 del matí, platja de Sant Pol, qualsevol dia del mes d’agost arribes amb la teva família després de trobar aparcament a tercera fila de la platja, carregat com una mula amb parasol, menjar, aigua, tovalloles, flotadors, “burbujita”, el barquet de la nena, la pala, el cubell, el rastell, embadurnats de crema solar, el 2” del decathlon(per cert, gran invent), etc. El primer cop d’ull, després d’activar el teu sonar particular de cerca avançada per trobar el millor espai per tu i els teus, es que a primera línea de mar ja hi ha tovalloles de gent que no vindrà fins al cap de dues hores. En aquesta mateixa línea de costa hi ha “l’hamaquero” que ja hi té les hamaques col·locades i que et mira malament si t’hi poses gaire arramblat. La pregunta és: a quina hora s’aixequen per posar-hi les coses? Segur que molt i molt aviat, deu ser just després de passar-hi la màquina de neteja a les 7 del matí. Analitzant-ho bé, és del tot surrealista, estàs de vacances i t’aixeques a tan d’hora?. En teoria, jo sempre he pensat les vacances son per fer coses que durant tot l’any no pots fer per falta de temps, per descansar, per gaudir i no per començar una lluita per aconseguir un bon lloc.
La història continua...un cop estàs instal·lat, has clavat la parasol, tot un art per col·locar-lo pensant en la posició del sol en cada moment, un cop finalitzada l’operació girasol, has de desplegar el 2”, col·locar estratègicament les tovalloles, infles tots els elements inflables que hi hagi, fins que ja no et queda aire i comences a veure llumetes . Un cop fet aquest ritual agafes els trastos de la nena i comences a fer un castell de sorra a la vora de mar, els que han deixat les tovalloles a les 7 del matí, arriben perquè segurament estan vigilant que no els moguin les seves pertinences i et miren amb una cara com volent dir: no veus que hi ha les meves tovalloles....ara per ara la platja, que jo sàpiga, no te propietaris. Amb tot això, passen una horeta ben bona, és moment d’anar a remullar-te i quan retornes al lloc que has acondicionat et trobes que les teves tovalloles, parasol i 2” estan envoltats de tal manera que sembles un delinqüent envoltat en una redada policial. Parasols, tovalloles instal·lades a menys de 15cm del “teu”lloc. S’hauria de crear una normativa per legislar l’espai mínim que s’ha de guardar entre tovalloles per no molestar els uns amb els altres bàsicament perquè els que anem amb mainada a la platja sabem que una mica de sorra a vegades, sense voler s’escapa i va a parar a la persona del costat(parlo irònicament).
L’altre situació que et trobes és la sortida de la platja en el moment que et poses la samarreta notes com les mirades dels que t’envolten se’t claven al clatell, a partir d’aquell moment seràs el punt central, veus com la gent agafa per les puntes les seves tovalloles, com si fossin uns atletes esperant el tret de sortida de la cursa. Comences a recollir, ja tens dos o tres persones que col·loquen la tovallola i encara no has acabat de recollir i et pregunten: Que marxes? Si, senyora si marxo no ho veu que estic intentant recollir.
Aquest és un dels molts exemples que m’he trobat durant els dies que he estat de vacances arribant a la conclusió següent: Ara que està tan de moda la compra i venda de l’Or, les divises, l’Euro, el Petroli, les joies, no ens donem compte que el més valuós que ens queda és l’espai. Un espai que cada vegada va a menys, cada vegada som més persones. L’espai és el mateix. Segur serà un valor segur en el futur.
martes, 28 de agosto de 2012
jueves, 12 de julio de 2012
Carta Oberta a la Sra. Baronessa Thyssen
Carta Oberta a la Sra. Baronessa Thyssen
Estimada Baronessa,
Se que és un moment molt delicat per tots plegats: la pujada d’impostos, la reforma laboral, l’atur, l’IRPF, en son només uns exemples. Una bona mostra l’ha viscut vostè en les seves pròpies carns, ha hagut de subhastar un quadre molt valuós de la seva col·lecció. Ningú s’escapa de la crisi, alguns en menor o major mesura. Bé, els últims dies com a ciutadà, he rebut dues noticies totalment contradictòries i que fan referència directa a la seva persona:
Una noticia satisfactòria ha estat la inauguració de l’espai Carmen Thyssen al monestir. És un petit pas després de molt temps de treball i que de no ser per la malaurada crisi i per alguns governants del municipi el museu Thyssen, avui ja seria una realitat. Aquesta mostra és un primer tastet del que hauria de ser un futur museu a la ciutat, un revulsiu per tota la comarca, província i Catalunya. Aquest museu és més que un simple museu, és l’esperança d’una ciutat oblidada per tothom, una oportunitat única de poder treure l’etiqueta de ciutat dormitori. No seré jo qui, exalti les bondats d’un futur museu Thyssen perquè tothom les sap però citaré algunes de les coses que poden representar pel municipi: llocs de treball; dinamització del comerç; implantació de cadenes hoteleres; en definitiva un cop d’efecte a l’economia local.
El futur dels municipis de l’Empordà passa per una aliança estratègica amb pobles propers: Santa Cristina d’Aro oferta de turisme rural, senderisme i paisatge; Platja d’Aro oferta comercial i hotelera; Palamós oferta creuerista; Girona oferta cultural i monumental; Figueres el museu Dalí; aquestes son algunes de qualitats dels municipis esmentats que en tenen moltes més, segur, però les més destacades. S’han de buscar totes aquestes aliances possibles perquè això podria significar l’estabilitat sostenible de la zona i convertir-la un destí de vacances, turisme, cultura i oci, un lloc privilegiat a l’estat, on trobaries tot tipus d’ofertes.
L’altre noticia que m’ha arribat la publicava al seu mur de Facebook una eminència del sector del turisme i una de les persones que coneix millor l’estat del turisme a l’estat, Jose Antonio Donaire en la seva reflexió parla en passat del Thyssen ”era una peça estratègica”; “el govern a decidit que el museu s’instal·li a Barcelona”, si ho diu ell es que alguna cosa hi ha. No em quadra, no entenc res de res, fa uns dies es fa la inauguració del Thyssen i pocs dies després hi ha aquests rumors. Els ciutadans no ho entendrien després de tants anys el Thyssen no s’ubiqués a Sant Feliu. Aquesta situació em recorda al típic acudit: “tengo una noticia buena y otra mala...”
Els catalans en general ens queixem del centralisme de Madrid però no som conscients que a Catalunya també tenim un centralisme ferotge, el de Barcelona. No dic que no s’ho mereixi la ciutat de Barcelona però té molts altres atractius, parlant en plata, a Barcelona no li cal un museu Thyssen perquè l’oferta que posseeix és més que suficient.
Sra. Baronessa, si us plau recuperi la reivindicació que va fer en el seu moment de: “no a la tala” i digui: “Si al Thyssen a Sant Feliu” se que per vostè li pot semblar una tonteria aquesta reivindicació però Sant Feliu no es pot permetre que marxin més projectes importants de la ciutat. Hi ha antecedents: el carrilet (en el seu moment), la Universitat, l’espai Cousteu, Angel Corella, projectes, tots ells, que han abandonat Sant Feliu en algun moment.
Potser és una visió molt agosarada de tot plegat però crec que com a ciutadà ho havia de dir, vostè és la única que pot salvar el projecte. Li prego, amb aquestes quatre linees, que si s’estima Sant Feliu, com ha manifestat públicament, defensi el projecte del Museu Thyssen a Sant Feliu com si es tractés d’un arbre que estigués a punt de ser talat. Els ciutadans sabem esperar i reconèixer aquests detalls.
Moltes Gràcies per la seva atenció.
Richard Navarro
Estimada Baronessa,
Se que és un moment molt delicat per tots plegats: la pujada d’impostos, la reforma laboral, l’atur, l’IRPF, en son només uns exemples. Una bona mostra l’ha viscut vostè en les seves pròpies carns, ha hagut de subhastar un quadre molt valuós de la seva col·lecció. Ningú s’escapa de la crisi, alguns en menor o major mesura. Bé, els últims dies com a ciutadà, he rebut dues noticies totalment contradictòries i que fan referència directa a la seva persona:
Una noticia satisfactòria ha estat la inauguració de l’espai Carmen Thyssen al monestir. És un petit pas després de molt temps de treball i que de no ser per la malaurada crisi i per alguns governants del municipi el museu Thyssen, avui ja seria una realitat. Aquesta mostra és un primer tastet del que hauria de ser un futur museu a la ciutat, un revulsiu per tota la comarca, província i Catalunya. Aquest museu és més que un simple museu, és l’esperança d’una ciutat oblidada per tothom, una oportunitat única de poder treure l’etiqueta de ciutat dormitori. No seré jo qui, exalti les bondats d’un futur museu Thyssen perquè tothom les sap però citaré algunes de les coses que poden representar pel municipi: llocs de treball; dinamització del comerç; implantació de cadenes hoteleres; en definitiva un cop d’efecte a l’economia local.
El futur dels municipis de l’Empordà passa per una aliança estratègica amb pobles propers: Santa Cristina d’Aro oferta de turisme rural, senderisme i paisatge; Platja d’Aro oferta comercial i hotelera; Palamós oferta creuerista; Girona oferta cultural i monumental; Figueres el museu Dalí; aquestes son algunes de qualitats dels municipis esmentats que en tenen moltes més, segur, però les més destacades. S’han de buscar totes aquestes aliances possibles perquè això podria significar l’estabilitat sostenible de la zona i convertir-la un destí de vacances, turisme, cultura i oci, un lloc privilegiat a l’estat, on trobaries tot tipus d’ofertes.
L’altre noticia que m’ha arribat la publicava al seu mur de Facebook una eminència del sector del turisme i una de les persones que coneix millor l’estat del turisme a l’estat, Jose Antonio Donaire en la seva reflexió parla en passat del Thyssen ”era una peça estratègica”; “el govern a decidit que el museu s’instal·li a Barcelona”, si ho diu ell es que alguna cosa hi ha. No em quadra, no entenc res de res, fa uns dies es fa la inauguració del Thyssen i pocs dies després hi ha aquests rumors. Els ciutadans no ho entendrien després de tants anys el Thyssen no s’ubiqués a Sant Feliu. Aquesta situació em recorda al típic acudit: “tengo una noticia buena y otra mala...”
Els catalans en general ens queixem del centralisme de Madrid però no som conscients que a Catalunya també tenim un centralisme ferotge, el de Barcelona. No dic que no s’ho mereixi la ciutat de Barcelona però té molts altres atractius, parlant en plata, a Barcelona no li cal un museu Thyssen perquè l’oferta que posseeix és més que suficient.
Sra. Baronessa, si us plau recuperi la reivindicació que va fer en el seu moment de: “no a la tala” i digui: “Si al Thyssen a Sant Feliu” se que per vostè li pot semblar una tonteria aquesta reivindicació però Sant Feliu no es pot permetre que marxin més projectes importants de la ciutat. Hi ha antecedents: el carrilet (en el seu moment), la Universitat, l’espai Cousteu, Angel Corella, projectes, tots ells, que han abandonat Sant Feliu en algun moment.
Potser és una visió molt agosarada de tot plegat però crec que com a ciutadà ho havia de dir, vostè és la única que pot salvar el projecte. Li prego, amb aquestes quatre linees, que si s’estima Sant Feliu, com ha manifestat públicament, defensi el projecte del Museu Thyssen a Sant Feliu com si es tractés d’un arbre que estigués a punt de ser talat. Els ciutadans sabem esperar i reconèixer aquests detalls.
Moltes Gràcies per la seva atenció.
Richard Navarro
viernes, 6 de julio de 2012
Repressa de l'activitat del quadern de socrates
Fa molts mesos que no escric i ho trobo a faltar. Tothom necessita un espai on expressar les seves inquietuts i coneixements, la xarxa és el millor lloc per fer-ho. Aquest serà el primer de la nova etapa del quadern de socrates. Intentaré publicar articles més sovint i de temàtiques diverses.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
